Estudi de viabilitat d'una pime

Les dimensions de la viabilitat

Un pla d'empresa recull el disseny i la planificació del negoci que es vol iniciar. Dins d'aquest pla, l'estudi de viabilitat comprova que el projecte pot tirar endavant des de diferents punts de vista:

Dimensió	Pregunta que respon	On es tracta al pla d'empresa
Viabilitat comercial	Hi ha mercat per al producte o servei?	Pla de màrqueting (estudi de mercat, estratègia, pla de vendes)
Viabilitat econòmica	El negoci genera beneficis?	Projecció del compte de resultats
Viabilitat financera	Es podran atendre els cobraments i pagaments?	Pla d'inversió i finançament (previsió de tresoreria)
Viabilitat legal	Quina forma jurídica i tràmits calen?	Aspectes legals (RA2)

Un pla de viabilitat econòmica i financera es pot esquematitzar en tres parts:

1. Necessitats de finançament: pla d'inversions (finançament / inversió).
2. Viabilitat econòmica: resultats esperats (ingressos / despeses).
3. Viabilitat financera: previsions de tresoreria (cobraments / pagaments).

Viabilitat econòmica: el compte de resultats previsional

L'estudi bàsic de viabilitat econòmica consisteix en la projecció futura del compte de resultats previst per a un període d'entre 1 i 5 anys (habitualment 3 anys). L'estructura de càlcul és la següent:

flowchart TB
    A[Ingressos previstos<br/>preu × quantitat] --> B[− Costos comercials previstos]
    B --> C[= Marge brut]
    C --> D[− Despeses corrents]
    D --> E[= EBITDA]
    E --> F[− Amortitzacions i despeses financeres]
    F --> G[= Resultat brut]
    G --> H[− Impost sobre societats]
    H --> I[= Resultat net]
    style C fill:#F59E0B,color:#1F2937
    style E fill:#2563EB,color:#fff
    style G fill:#16A34A,color:#fff
    style I fill:#7C3AED,color:#fff

L'EBITDA

L'EBITDA (earnings before interest, taxes, depreciation and amortization) mesura quant guanya o perd una empresa en la seva activitat pròpia, de manera comparable amb la mitjana del sector i la competència. Per això queden fora del càlcul les amortitzacions, les provisions per deteriorament, els interessos i els impostos.

El cash-flow (flux de caixa)

El cash-flow operatiu mesura els diners que genera realment l'activitat. Es calcula sumant al benefici net les despeses que no impliquen sortida real de diners:

$$\text{Cash-flow} = \text{Resultat net} + \text{Amortitzacions} + \text{Provisions}$$

• Amortitzacions: pèrdua de valor d'actius (maquinària, edificis…).
• Provisions: reserves per possibles pèrdues futures (clients dubtosos, litigis…).

Exemple — resultat net negatiu però cash-flow positiu

Una empresa presenta un benefici net de 20.000 €, amb 5.000 € d'amortitzacions i 2.000 € de provisions:

Cash-flow = 20.000 + 5.000 + 2.000 = 27.000 €

L'empresa ha generat 27.000 € en efectiu, tot i que el benefici comptable és de 20.000 €. En pimes de recent creació és habitual veure resultats nets negatius amb un cash-flow positiu, perquè encara no disposen d'una clientela fidel ni d'una imatge consolidada.

Impost sobre societats negatiu

Si el resultat brut és negatiu, l'impost sobre societats pot sortir negatiu i actuar com un import a rebre (compensació de pèrdues), cosa que millora el resultat net, de manera anàloga a una devolució de l'IRPF.

Viabilitat financera: pla d'inversió i finançament

La viabilitat financera comprova que l'empresa disposarà de liquiditat per atendre els pagaments. Es treballa en dos documents:

• Pla d'inversió: valoració monetària dels actius (fixos i circulants) necessaris per a l'activitat, esglaonats en el temps.
• Pla de finançament: com s'aconseguiran els recursos per fer les inversions (finançament propi i aliè).

El criteri de caixa

L'estudi de la viabilitat financera es fa per criteri de caixa: es projecten al seu venciment els cobraments i pagaments de l'activitat ordinària, s'hi afegeix el pagament del principal i els interessos dels préstecs, i el resultat mostra el saldo de caixa previst. Guia d'elaboració amb full de càlcul:

1. Es parteix del saldo inicial de caixa.
2. Ingressos: segons la política de cobrament dels clients (per exemple, a 30, 60 o 90 dies).
3. Compres i despeses comercials: segons els ajornaments de pagament als proveïdors.
4. Despeses corrents: arrendament, subministraments, publicitat, gestoria…
5. Sous i salaris: com a despesa al comptat (incloent-hi pagues extres, comissions i incentius).
6. Pagaments a administracions públiques: Seguretat Social (mes següent), IVA i IRPF (trimestrals).
7. Préstecs i dividends: pagaments del principal i dels interessos.
8. Es tanca amb el saldo final de caixa.

Miniactivitat — AC0623/01/05 (viabilitat econòmica)

Dos exalumnes del cicle han muntat una empresa de distribució d'amenities per a hotels. Amb les dades d'ingressos i despeses del primer any (impost sobre societats del 25 %), elabora el compte de resultats i el cash-flow amb full de càlcul i raona si l'empresa és econòmicament viable. (CA1.8)

El full de càlcul, imprescindible

Fer aquest procediment amb full de càlcul permet presentar diversos escenaris basats en paràmetres que es poden anar canviant a mesura que es produeixen els esdeveniments.

Referències

• Material didàctic 0623 — RA1 (apartat 1.8: viabilitat econòmica i financera), CFGS Gestió de Vendes i Espais Comercials.
• Activitats del RA1 (ACT1-ACT4): estudi de viabilitat econòmica i financera d'una pime.