Fonts de finançament
Les fonts de finançament són l'origen dels recursos líquids o mitjans de pagament de què disposa l'empresa per afrontar les seves necessitats. Comptablement es reflecteixen al patrimoni net i el passiu, que financen l'actiu.
Classificació de les fonts de finançament
| Criteri | Tipus | Característiques | Exemples |
|---|---|---|---|
| Segons la propietat | Pròpies | No exigibles (no s'han de tornar) | Capital, capital social, reserves |
| Alienes | Exigibles (s'han de tornar) | Préstecs, emprèstits, crèdits | |
| Segons la procedència | Internes | Generades per la pròpia empresa | Reserves, amortitzacions, provisions |
| Externes | Procedeixen de fora | Capital, préstecs, crèdits | |
| Segons el termini | A llarg termini | No es tornen o es tornen a més d'un any | Capital, reserves, préstecs a llarg termini |
| A curt termini | Es tornen en menys d'un any | Crèdits de proveïdors, préstecs a curt | |
| Segons com s'obtenen | Negociades | Fruit d'una negociació explícita | Préstecs i crèdits contractats |
| Espontànies | Sorgeixen en ajornar un pagament | Crèdit de proveïdors, deutes amb Hisenda/SS |
Totes les fonts tenen un cost
El cost pot ser explícit (els interessos d'un préstec) o implícit (el cost d'oportunitat dels accionistes de no repartir-se el benefici). Per això la font triada s'ha d'adaptar a la naturalesa de la inversió: no és lògic finançar la compra d'un edifici amb un préstec a curt termini.
Finançament propi
Són els recursos més estables: no s'han de retornar i estan vinculats a l'empresa de forma permanent. Es divideixen en:
Propi extern
- Capital i capital social: aportació inicial i ampliacions (noves aportacions dels socis, transformació de reserves o de deutes en capital). Inclou la figura del business angel (persona solvent que aporta diners, coneixements i contactes a projectes nous, amb desgravació fiscal).
- Subvencions: fons rebuts de manera gratuïta i no reintegrables, normalment de les administracions públiques. Poden ser en capital (compra d'actiu fix) o a l'explotació (finançament del cicle d'explotació).
Propi intern (autofinançament)
Part dels beneficis que es reinverteixen a l'empresa. Dos tipus:
- Autofinançament d'enriquiment (reserves): beneficis no distribuïts entre els socis. Tipus de reserves: legal (la llei obliga les SA a destinar-hi el 10 % dels beneficis fins al 20 % del capital social), estatutària, voluntària i per prima d'emissió d'accions.
- Autofinançament de manteniment: recursos per mantenir la capacitat productiva: les amortitzacions (compensen la pèrdua de valor de l'immobilitzat per ús, pas del temps o obsolescència) i les provisions (fons per a pèrdues futures o despeses previstes).
Payout i cash-flow
El percentatge del benefici que es reparteix en dividends s'anomena payout: Payout = dividends / benefici net. La resta és autofinançament. Recorda el cash-flow = resultat net + amortitzacions + provisions.
Finançament aliè
Recursos obtinguts de tercers de manera temporal, que s'han de retornar amb interessos. És fiscalment deduïble i més flexible que el propi, però augmenta l'endeutament i exigeix un flux financer suficient per a la devolució.
A llarg termini (més d'un any)
- Préstecs a llarg termini: vegeu els sistemes d'amortització.
- Emprèstits: deute repartit en títols (obligacions o bons, si el termini és d'1 a 5 anys). També hi recorren les administracions (deute públic).
- Lísing i rènting: vegeu la pàgina específica.
A curt termini (menys d'un any)
| Font | En què consisteix |
|---|---|
| Pagarés d'empresa | Títols a curt termini emesos per empreses (com les Lletres del Tresor de l'Estat). |
| Préstecs a curt termini | Fons que s'han de retornar abans d'un any. |
| Descobert en compte | Ús del compte per sobre del saldo; immediat però amb interessos alts. |
| Compte / línia / pòlissa de crèdit | Es disposa de diners fins a un límit; interessos només per la part disposada. |
| Crèdit comercial | Ajornament del pagament als proveïdors; sovint gratuït. |
| Descompte d'efectes | El banc avança l'import de rebuts, lletres o factures a canvi de comissió i interessos. |
| Factoring | Cessió del cobrament de factures a una societat factor (pot assumir el risc d'impagament). |
| Confirming | El banc gestiona els pagaments a proveïdors i els permet cobrar abans del venciment. |
Diferència compte de crèdit vs. préstec
En el compte de crèdit es paguen interessos només per la quantitat disposada i serveix per a necessitats variables de tresoreria; en el préstec la quantitat és fixa i es destina a inversions o necessitats fixes de capital.
El cost mitjà ponderat dels recursos financers
L'empresa desitja que la rendibilitat dels seus actius sigui superior al cost mitjà dels recursos que els financen. Es calcula ponderant el cost de cada font pel seu pes:
Exemple resolt
Estructura financera: patrimoni net 270.000 € (cost 15 %), passiu no corrent 150.000 € (cost 10 %) i passiu corrent 80.000 € (cost 9 %). Total = 500.000 €.
- Pesos: PN = 0,54; PNC = 0,30; PC = 0,16.
- Cost mitjà ponderat = 15 × 0,54 + 10 × 0,30 + 9 × 0,16 = 12,54 %.
Aquest valor és la frontera de viabilitat: només s'accepten les inversions amb una TIR superior al cost mitjà ponderat (vegeu el RA7).
Miniactivitat — AC0623/03/02 (fonts de finançament)
Per a l'empresa DUNIX, que finança la renovació de la flota amb un préstec de 300.000 € (garantit amb l'edifici), ajuts a fons perdut i una emissió d'accions, classifica cada font segons els quatre criteris, indica'n el cost i el tipus de garantia. Calcula també el cost mitjà ponderat d'una estructura financera donada. (CA3.2, CA3.3, CA3.9)
Referències
- Material didàctic 0623 — RA3 (apartats 3.1, 3.2 i 3.3), CFGS Gestió de Vendes i Espais Comercials.