Salta el contingut

Fonts de finançament

Les fonts de finançament són l'origen dels recursos líquids o mitjans de pagament de què disposa l'empresa per afrontar les seves necessitats. Comptablement es reflecteixen al patrimoni net i el passiu, que financen l'actiu.

Classificació de les fonts de finançament

Criteri Tipus Característiques Exemples
Segons la propietat Pròpies No exigibles (no s'han de tornar) Capital, capital social, reserves
Alienes Exigibles (s'han de tornar) Préstecs, emprèstits, crèdits
Segons la procedència Internes Generades per la pròpia empresa Reserves, amortitzacions, provisions
Externes Procedeixen de fora Capital, préstecs, crèdits
Segons el termini A llarg termini No es tornen o es tornen a més d'un any Capital, reserves, préstecs a llarg termini
A curt termini Es tornen en menys d'un any Crèdits de proveïdors, préstecs a curt
Segons com s'obtenen Negociades Fruit d'una negociació explícita Préstecs i crèdits contractats
Espontànies Sorgeixen en ajornar un pagament Crèdit de proveïdors, deutes amb Hisenda/SS

Totes les fonts tenen un cost

El cost pot ser explícit (els interessos d'un préstec) o implícit (el cost d'oportunitat dels accionistes de no repartir-se el benefici). Per això la font triada s'ha d'adaptar a la naturalesa de la inversió: no és lògic finançar la compra d'un edifici amb un préstec a curt termini.

Finançament propi

Són els recursos més estables: no s'han de retornar i estan vinculats a l'empresa de forma permanent. Es divideixen en:

Propi extern

  • Capital i capital social: aportació inicial i ampliacions (noves aportacions dels socis, transformació de reserves o de deutes en capital). Inclou la figura del business angel (persona solvent que aporta diners, coneixements i contactes a projectes nous, amb desgravació fiscal).
  • Subvencions: fons rebuts de manera gratuïta i no reintegrables, normalment de les administracions públiques. Poden ser en capital (compra d'actiu fix) o a l'explotació (finançament del cicle d'explotació).

Propi intern (autofinançament)

Part dels beneficis que es reinverteixen a l'empresa. Dos tipus:

  • Autofinançament d'enriquiment (reserves): beneficis no distribuïts entre els socis. Tipus de reserves: legal (la llei obliga les SA a destinar-hi el 10 % dels beneficis fins al 20 % del capital social), estatutària, voluntària i per prima d'emissió d'accions.
  • Autofinançament de manteniment: recursos per mantenir la capacitat productiva: les amortitzacions (compensen la pèrdua de valor de l'immobilitzat per ús, pas del temps o obsolescència) i les provisions (fons per a pèrdues futures o despeses previstes).

Payout i cash-flow

El percentatge del benefici que es reparteix en dividends s'anomena payout: Payout = dividends / benefici net. La resta és autofinançament. Recorda el cash-flow = resultat net + amortitzacions + provisions.

Finançament aliè

Recursos obtinguts de tercers de manera temporal, que s'han de retornar amb interessos. És fiscalment deduïble i més flexible que el propi, però augmenta l'endeutament i exigeix un flux financer suficient per a la devolució.

A llarg termini (més d'un any)

A curt termini (menys d'un any)

Font En què consisteix
Pagarés d'empresa Títols a curt termini emesos per empreses (com les Lletres del Tresor de l'Estat).
Préstecs a curt termini Fons que s'han de retornar abans d'un any.
Descobert en compte Ús del compte per sobre del saldo; immediat però amb interessos alts.
Compte / línia / pòlissa de crèdit Es disposa de diners fins a un límit; interessos només per la part disposada.
Crèdit comercial Ajornament del pagament als proveïdors; sovint gratuït.
Descompte d'efectes El banc avança l'import de rebuts, lletres o factures a canvi de comissió i interessos.
Factoring Cessió del cobrament de factures a una societat factor (pot assumir el risc d'impagament).
Confirming El banc gestiona els pagaments a proveïdors i els permet cobrar abans del venciment.

Diferència compte de crèdit vs. préstec

En el compte de crèdit es paguen interessos només per la quantitat disposada i serveix per a necessitats variables de tresoreria; en el préstec la quantitat és fixa i es destina a inversions o necessitats fixes de capital.

El cost mitjà ponderat dels recursos financers

L'empresa desitja que la rendibilitat dels seus actius sigui superior al cost mitjà dels recursos que els financen. Es calcula ponderant el cost de cada font pel seu pes:

Exemple resolt

Estructura financera: patrimoni net 270.000 € (cost 15 %), passiu no corrent 150.000 € (cost 10 %) i passiu corrent 80.000 € (cost 9 %). Total = 500.000 €.

  • Pesos: PN = 0,54; PNC = 0,30; PC = 0,16.
  • Cost mitjà ponderat = 15 × 0,54 + 10 × 0,30 + 9 × 0,16 = 12,54 %.

Aquest valor és la frontera de viabilitat: només s'accepten les inversions amb una TIR superior al cost mitjà ponderat (vegeu el RA7).

Miniactivitat — AC0623/03/02 (fonts de finançament)

Per a l'empresa DUNIX, que finança la renovació de la flota amb un préstec de 300.000 € (garantit amb l'edifici), ajuts a fons perdut i una emissió d'accions, classifica cada font segons els quatre criteris, indica'n el cost i el tipus de garantia. Calcula també el cost mitjà ponderat d'una estructura financera donada. (CA3.2, CA3.3, CA3.9)

Referències

  • Material didàctic 0623 — RA3 (apartats 3.1, 3.2 i 3.3), CFGS Gestió de Vendes i Espais Comercials.