El producte, l'envàs, l'etiquetatge i la codificació

Dimensions del producte

Tot producte es pot analitzar en cinc dimensions o capes de valor:

Dimensió	Definició	Exemple (calçat)
Producte bàsic o essencial	Satisfà la necessitat bàsica del consumidor	Sabates per protegir el peu
Producte genèric	El producte en si mateix, amb els atributs per complir la funció bàsica	Sabates per caminar, per vestir o per a la piscina
Producte esperat	Té els atributs que el consumidor espera trobar-hi	Sabatilles còmodes, atractives i que esmorteeixen
Producte augmentat	Supera les expectatives amb atributs de valor afegit	Materials innovadors que milloren estabilitat i lleugeresa
Producte potencial	El producte ideal amb millores futures	Sabatilles connectades al rellotge intel·ligent

Característiques tangibles

• Tècniques: atributs físics intrínsecs (composició física o química, qualitats organolèptiques, procés de fabricació). Són l'element distintiu respecte de la competència quan el consumidor les pot percebre.
• Funcionals: atributs que aporten utilitat pràctica: forma de l'envàs, contingut de l'etiqueta, presentació. Un envàs ben dissenyat pot allargar la vida del producte (el got de la crema de cacau que es reutilitza com a got de taula).
• Comercials: aspectes relacionats amb la comercialització: presentació, disseny de l'envàs, marca, canals de distribució, quota de mercat, cicle de vida.

Característiques intangibles

Són atributs extrínsecs al producte, relacionats amb la capacitat de les empreses d'oferir prestigi, fiabilitat i seguretat:

• Imatge de l'establiment: la reputació d'un establiment pot afectar, positivament o negativament, la percepció del valor de marca d'un producte.
• Qualitat percebuda: grau d'excel·lència que una empresa fixa per satisfer la clientela clau; com més coincideixen oferta i expectativa, més positiva és la percepció.
• Notorietat de marca: capacitat dels consumidors d'identificar i associar una marca amb una oferta determinada.
• Lleialtat de marca: compromís del consumidor de tornar a comprar una marca concreta, basat en el valor percebut, la confiança i el vincle emocional.
• Imatge de marca: percepció o representació mental del conjunt d'idees, creences i impressions que el públic atribueix a una marca.
• Valor afegit: aportacions de valor dels diferents agents de la cadena de producció i distribució (cadena de valor).

Envàs i embalatge del producte

El packaging designa l'empaquetatge, embalatge o envàs dels productes i el conjunt d'activitats relacionades amb el seu disseny. Es distingeixen tres tipus d'embalatge:

Tipus	Funció	Exemple (dentifrici)
Primari (envàs)	Conté, protegeix i conserva el producte; hi està en contacte directe	Tub de plàstic amb la pasta de dents
Secundari	Protegeix l'envàs primari, facilita l'emmagatzematge i presenta el producte	Capsa de cartró amb la informació del producte
Terciari	Agrupa unitats d'embalatge secundari per al transport i l'emmagatzematge	Caixa de cartró ondulat amb diverses unitats

Els envasos i embalatges han de complir característiques funcionals (protegir, transportar, presentar), econòmiques (adequar-se al producte per evitar costos excessius), ecològiques (reciclables, biodegradables o reutilitzables — vegeu aquest vídeo sobre packaging sostenible) i comunicatives (informar i identificar el producte i la marca).

Etiquetatge del producte

L'etiqueta és la informació escrita, impresa o gràfica relativa al producte que s'ha d'incloure obligatòriament a l'embalatge: quantitat, composició, característiques, fabricant o distribuïdor, conservació, data de caducitat i formes d'ús.

L'etiquetatge dels productes industrials ha de contenir: nom o denominació comercial, composició, data de caducitat o consum preferent, contingut net, característiques essencials i advertiments, número de sèrie o lot, origen (si l'omissió pot induir a error) i dades de consum energètic si escau.

Des de l'entrada en vigor del Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol), les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis.

Tipus d'etiquetes i pictogrames:

• Marcatge CE: el fabricant o importador declara que el producte compleix els requisits essencials de la legislació europea.
• Etiquetes ecològiques: certifiquen oficialment el respecte al medi ambient (diferències entre bio, eco i orgànic).
• Distintius d'origen i qualitat: IGP (indicació geogràfica protegida) i DOP (denominació d'origen protegida).
• Recursos sostenibles: certificacions forestals i de pesca sostenible com FSC, PEFC, Rainforest Alliance o MSC.
• Etiquetatge energètic: informa del consum d'energia dels electrodomèstics.
• Etiquetatge alimentari: denominació de venda, ingredients, quantitat neta, data de durada mínima o caducitat, conservació, operador, origen, condicions d'ús, grau alcohòlic si supera l'1,2 %, lot i informació nutricional (obligatòria des del 13/12/2016), amb models complementaris com el Nutri-Score.
• Comerç just: garanteix una producció sota les normes internacionals de comerç just, amb controls d'organitzacions independents com Fairtrade Ibérica.
• Pictogrames de reciclatge i recollida selectiva (per exemple, Punt SIGRE), de conservació de tèxtils i calçat, de cosmètics i de substàncies químiques perilloses.

La codificació dels productes

La codificació consisteix a assignar un codi o referència a un producte per permetre'n la identificació i l'obtenció d'informació.

• Codificació numèrica decimal: cada posició del codi admet 10 dígits; és el sistema més utilitzat per a la codificació interna de l'assortiment.
• Codis GTIN (Global Trade Item Number): codis de barres impresos a l'envàs o embalatge. El GTIN-13 (antic EAN-13) és el més utilitzat al món per identificar unitats de consum al detall i té aquesta estructura (GS1):
  • 2-3 primers dígits: autoritat nacional d'assignació (país).
  • 5 dígits següents: propietari de la marca.
  • 5 dígits següents: codi de producte assignat per l'empresa.
  • 13è dígit: dígit de control per evitar errors.
• Codis RFID: permeten una lectura per radiofreqüència sense contacte visual, més ràpida, amb més capacitat de memòria i actualització en temps real, cosa que millora la traçabilitat (vídeo explicatiu).
• Codis de barres invisibles: cada cop més presents a la gran distribució (vídeo).

Miniactivitat — AC0927/01/04

Tria un article de casa teva i: (1) fotografia els seus tres nivells d'embalatge (primari, secundari i, si pots, terciari); (2) identifica a l'etiqueta tots els elements obligatoris que hi apareixen; (3) descodifica el seu GTIN-13 indicant país, propietari de marca, codi de producte i dígit de control.

Referències

• Material didàctic 0927 — RA1 (apartat 1.2), CFGS Gestió de Vendes i Espais Comercials.
• Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya.
• GS1 — càlcul del dígit de control GTIN.